aboc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβok/, occidental /aˈbok/
• Rimes: -ok

Verb

aboc

1. (alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abocar.

Variants

• aboco, aboque, aboqui

Miscel·lània

• Síl·labes: a·boc (2)
• Anagrames: bacó, Bacó, boca, cabo, obac, Obac

Caló català

• Pronúncia: /əbˈbok/
• Etimologia: Fals tall sil·làbic de la boc > l’aboc.

Nom

aboc ‎(əbbók) f.

1. forma alternativa de boc ‎(«gana»)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33