abominare

Potser volíeu: abominaré

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /a.bo.miˈnaː.re/
• Etimologia: Del llatí abominari.

Verb

abominare trans.

1. (literari) abominar

Sinònims

• disprezzare, aborrire, odiare, detestare

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	abominare			avere abominato
gerundi	abominando			avendo abominato
participi	abominante			abominato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	abomino	abomini	abomina	abominiamo	abominate	abominano
imperfet	abominavo	abominavi	abominava	abominavamo	abominavate	abominavano
passat	abominai	abominasti	abominò	abominammo	abominaste	abominarono
futur	abominerò	abominerai	abominerà	abomineremo	abominerete	abomineranno
condicional	abominerei	abomineresti	abominerebbe	abomineremmo	abominereste	abominerebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	abomini	abomini	abomini	abominiamo	abominiate	abominino
imperfet	abominassi	abominassi	abominasse	abominassimo	abominaste	abominassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		abomina, non abominare	abomini	abominiamo	abominate	abominino

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·mi·nà·re (5)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aboːmiˈnaːrɛ/

Verb

abōmināre

1. infinitiu del present actiu de abōminō

Derivats

• abominar, en català, castellà, occità
• abominare, en italià
• abominer, en francès

Variants

• abōminārī