abominor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈboː.mi.nɔr/
• Etimologia: Compost del prefix ab- ‎(«de, en el sentit d'allunyament») i omen ‎(«presagi»).

Verb

abōminor ‎(1a present^?), abōmināris ‎(2a present), abōminārī ‎(infinitiu), abōminātus sum ‎(perfet); deponent

1. abominar, rebutjar

   quod abominor, el que més odio

2. execrar