abono

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈβɔ.nu/, occidental /aˈβɔ.no/
• Rimes: -ɔno

Verb

abono

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de abonar.

   [Jo] abono, abone, abon o aboni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb abonar.

   [Que jo] abono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] aboni o abone.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb abonar.

   [Que ell/ella/vostè] abono, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] aboni o abone.

Interjecció

abono

1. (alguerès) tant de bo

Variants

• a bonu

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·no (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DAlg

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈβo.no\

Americà: alt /aˈbo.no/, baix \aˈβo.no\

• Rimes: -ono

Nom

abono m. ‎(plural abonos)

1. abonament
2. adob

Verb

abono

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb abonar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bo·no (3)