abrandar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βɾənˈdar.sə/
	balear /ə.bɾənˈdaɾ.sə/, /ə.bɾən.dərˈsə/
Occidental:	/a.bɾanˈdaɾ.se/

• Rimes: -aɾse

Verb

abrandar-se

1. Forma pronominal de abrandar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abrandar-se			haver-se abrandat
gerundi	abrandant-se			havent-se abrandat
participi	abrandat, abrandada, abrandats, abrandades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abrando	t'abrandes	s'abranda	ens abrandem	us abrandeu	s'abranden
	m'abrande						val
	m'abrandi						sept
	m'abrand			ens abrandam	us abrandau		bal
imperfet	m'abrandava	t'abrandaves	s'abrandava	ens abrandàvem	us abrandàveu	s'abrandaven
passat simple	m'abrandí	t'abrandares	s'abrandà	ens abrandàrem	us abrandàreu	s'abrandaren
futur	m'abrandaré	t'abrandaràs	s'abrandarà	ens abrandarem	us abrandareu	s'abrandaran
condicional	m'abrandaria	t'abrandaries	s'abrandaria	ens abrandaríem	us abrandaríeu	s'abrandarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'abrandi	t'abrandis	s'abrandi	ens abrandem	us abrandeu	s'abrandin
	m'abrande	t'abrandes	s'abrande			s'abranden	occ, bal
imperfet	m'abrandés	t'abrandessis	s'abrandés	ens abrandéssim	us abrandéssiu	s'abrandessin
		t'abrandesses		ens abrandéssem	us abrandésseu	s'abrandessen
	m'abrandàs	t'abrandassis	s'abrandàs	ens abrandàssim	us abrandàssiu	s'abrandassin	bal
		t'abrandasses		ens abrandàssem	us abrandàsseu	s'abrandassen	val, bal (1)
	m'abrandara	t'abrandares	s'abrandara	ens abrandàrem	us abrandàreu	s'abrandaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	abranda't	abrandi's	abrandem-nos	abrandeu-vos	abrandin-se
	–				abrandau-vos		bal
	–		abrande's			abranden-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... abrandat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... abrandar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... abrandat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... abrandat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... abrandat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... abrandat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... abrandar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... abrandat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... abrandat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... abrandat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'abrando, s'abranda, ens abrandem

Miscel·lània

• Anagrama: abrandares