abrandares

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

abrandares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abrandar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abrandar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·bran·da·res (4)
  • Anagrama: abrandar-se

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads