abrogar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.βɾuˈɣa/
	balear /ə.bɾoˈɣa/, /ə.bɾuˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /a.βɾoˈɣa/
	valencià /a.bɾoˈɣaɾ/, /a.βɾoˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: abrogà
• Etimologia: Del llatí abrogāre, segle XVII.

Verb

abrogar trans.

1. Abolir, revocar una llei.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	abrogar			haver abrogat
gerundi	abrogant			havent abrogat
participi	abrogat, abrogada, abrogats, abrogades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abrogo	abrogues	abroga	abroguem	abrogueu	abroguen
	abrogue						val
	abrogui						sept
	abrog				abrogau		bal, alg
				abrogam			bal
imperfet	abrogava	abrogaves	abrogava	abrogàvem	abrogàveu	abrogaven
passat simple	abroguí	abrogares	abrogà	abrogàrem	abrogàreu	abrogaren
futur	abrogaré	abrogaràs	abrogarà	abrogarem	abrogareu	abrogaran
condicional	abrogaria	abrogaries	abrogaria	abrogaríem	abrogaríeu	abrogarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abrogui	abroguis	abrogui	abroguem	abrogueu	abroguin
	abrogue	abrogues	abrogue			abroguen	occ, bal
imperfet	abrogués	abroguessis	abrogués	abroguéssim	abroguéssiu	abroguessin
		abroguesses		abroguéssem	abroguésseu	abroguessen
	abrogàs	abrogassis	abrogàs	abrogàssim	abrogàssiu	abrogassin	bal
		abrogasses		abrogàssem	abrogàsseu	abrogassen	val, bal (1)
	abrogara	abrogares	abrogara	abrogàrem	abrogàreu	abrogaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	abroga	abrogui	abroguem	abrogueu	abroguin
	–				abrogau		bal, alg
	–		abrogue			abroguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				abrogàvom	abrogavo		centr, n-occ
	abrogavi						sept
	abrogaia	abrogaies	abrogaia	abrogàiem	abrogàieu	abrogaien	n-occ
condicional	abrogariva	abrogarives	abrogariva	abrogarívem	abrogaríveu	abrogariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	abrogo	abrogos	abrogo	abrogueguem	abroguegueu		n-occ
imperfet	abroguessi		abroguessi				sept, alg
	abroguessa						centr, n-occ
	abrogueguessa	abrogueguesses	abroguegués	abrogueguéssom	abrogueguéssou	abrogueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... abrogat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... abrogar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... abrogat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... abrogat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... abrogat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... abrogat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... abrogar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... abrogat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... abrogat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... abrogat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: abrogo, abroga, abroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Traduccions

Traduccions

• Anglès: abrogate ^(en)
• Castellà: abrogar ^(es)
• Esperanto: abrogacii ^(eo)
• Francès: abroger ^(fr)
• Gallec: abrogar ^(gl)
• Italià: abrogare ^(it)
• Llatí: abrogare ^(la)
• Portuguès: ab-rogar ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·ro·gar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \a.βɾoˈɣaɾ\

Americà: alt /a.bɾoˈɡaɾ/, baix \a.βɾoˈɣaɾ\

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí abrogāre.

Verb

abrogar trans. ‎(present abrogo, passat abrogué, futur abrogaré)

1. abrogar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bro·gar (3)