abrusares

Català

Verb

abrusares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de abrusar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb abrusar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·bru·sa·res (4)
• Anagrames: abrusar-se, arbràsseu, barràsseu, bassurera