absent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əpˈsen/
	balear /əpˈsent/, /əpˈsen/
Occidental:	nord-occidental /apˈsen/
	valencià /apˈsent/, /apˈsen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí absēte(m), acusatiu de absēns, participi de absum ‎(«estar distant, allunyat»), segle XIV.

Adjectiu

absent inv. ‎(plural absents)

1. Que no està present en un lloc.
2. Que no està atent a la situació present.

Sinònims

• (no atent) distret

Antònims

• present

Traduccions

No present

• Anglès: absent ^(en)
• Castellà: ausente ^(es)
• Francès: absent ^(fr)
• Italià: assente ^(it), lontano ^(it)

No atent

• Anglès: absent ^(en), absent-minded ^(en)
• Castellà: ausente ^(es)
• Francès: absent ^(fr)
• Italià: distratto ^(it), assente ^(it)

Verb

absent

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de absentar.

Variants

• absento, absente, absenti

Miscel·lània

• Síl·labes: ab·sent (2)
• Heterograma de 6 lletres (abenst)
• Anagrames: abstén, basten, besant, sabent

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Català antic

Verb

absent

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de absentar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de absentar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de absentar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de absentar

Anglès

• Pronúncia: /ˈæb.sn̩t/ àudio (EUA) ^ⓘ

Adjectiu

absent ‎(comparatiu absenter, superlatiu absentest)

1. absent

Verb

absent ‎(3a persona singular present absents, gerundi absenting, passat i participi absented)

1. absentar-se