accent

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /əkˈsen/
balear /əkˈsent/, /əkˈsen/
Occidental: nord-occidental /akˈsen/
valencià /akˈsent/, /akˈsen/
  • Rimes: -ent
  • Etimologia: Del llatí accĕntus, segle XIII.

Nom

accent m. (plural accents)

  1. Propietat d’una síl·laba que té un increment de la intensitat, el to o la durada.
  2. Signe gràfic que es col·loca sobre una vocal per marcar-ne alguna qualitat.
  3. Característiques fonètiques de la parla d'una persona lligades a la varietat geogràfica.
  4. Importància, relleu.
  5. (música) Posar èmfasi en un to o en un acord destacant-lo per sobre dels altres. Utilitzat amb les cadències tradicionals de la música s'aplica a tons forts, produint síncopes quan s'executa a d'altres seccions d'un compàs.

Sinònims

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: ac·cent (2)

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ˈæk.sənt/

Nom

accent (plural accents)

  1. accent

Verb

accent (3a persona singular present accents, gerundi accenting, passat i participi accented)

  1. accentuar

Francès

  • Pronúncia: /akˈsɑ̃/

Nom

accent m. (plural accents)

  1. accent

Occità

  • Pronúncia(i): /akˈsen/

Nom

accent m. (plural accents)

  1. accent

Romanès

Nom

accent n. (plural accente)

  1. accent

Declinació

Més informació Singular, Plural ...


Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads