accidentes

Potser volíeu: accidentés

Català

Verb

accidentes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de accidentar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb accidentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·tes (4)
• Anagrama: antecedisc

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ak.θiˈðen.tes\, meridional \ak.θiˈðeŋ.teh\

Americà: alt /ak.siˈden.t(e)s/, baix \ak.siˈðeŋ.teh\, austral \ak.siˈðen.tes\

• Rimes: -entes

Nom

accidentes m. pl.

1. forma plural de accidente

Verb

accidentes

1. segona persona del singular (tú, vos) del present de subjuntiu del verb accidentar

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·tes (4)

Gallec

Nom

accidentes m. pl.

1. forma plural de accidente

Miscel·lània

• Síl·labes: ac·ci·den·tes (4)