acollonar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: central /ə.ku.ʎuˈna/
balear /ə.ko.ʎoˈna/, /ə.ku.juˈna/
Occidental: nord-occidental /a.ko.ʎoˈna/
valencià /a.ko.ʎoˈnaɾ/, /a.ko.ʎoˈna/

Verb

acollonar trans.

  1. (vulgarisme) Forma alternativa de acollonir.
  2. (pronominal, dialectal) Enganyar, burlar-se'n.

Conjugació

Paradigmes de flexió: acollono, acollona, acollonem
Vocal rizotònica: /o/

Variants

  • (enganyar) collonar (alguerès)

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·co·llo·nar (4)

Vegeu també

Remove ads

Castellà

Peninsular: septentrional /a.ko.ʎoˈnaɾ/, meridional /a.ko.ʝoˈnaɾ/
Americà: alt /a.k(o).ʝoˈnaɾ/, baix /a.ko.ʝoˈnaɾ/, austral \a.ko.ʒoˈnaɾ\
  • Rimes: -aɾ
  • Etimologia: De collón.

Verb

acollonar trans. (present acollono, passat acolloné, futur acollonaré)

  1. (col·loquial) acollonir

Sinònims

  • acojonar (vulgar)
  • acobardar

Miscel·lània

  • Síl·labes: a·co·llo·nar (4)

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads