adapto

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈðap.tu/, occidental /aˈðap.to/

Verb

adapto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de adaptar.

   [Jo] adapto, adapte, adapt o adapti.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb adaptar.

   [Que jo] adapto, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] adapti o adapte.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb adaptar.

   [Que ell/ella/vostè] adapto, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] adapti o adapte.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·dap·to (3)
• Anagrames: adopta, adoptà, optada, potada, topada

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈðap.to\

Americà: alt /aˈdap.t(o)/, baix \aˈðap.to\

• Rimes: -apto

Verb

adapto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb adaptar

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈdap.to/

Nom

adapto ‎(acusatiu adapton, plural adaptoj, plural acusatiu adaptojn)

1. adaptació

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈdap.toː/
• Etimologia: De ad i aptō.

Verb

adaptō ‎(1a present^?), adaptās ‎(2a present), adaptāre ‎(infinitiu), adaptāvī ‎(perfet), adaptātum ‎(supí)

1. adaptar, jo adapto

Derivats

• adaptātiō
• adaptātus