admire

Potser volíeu: admiré

Català

Verb

admire

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de admirar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb admirar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb admirar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb admirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeimr)
• Anagrames: adirem, daríem, maride, mediar, medira, medirà, midaré

Anglès

• Pronúncia: /ədˈmʌɪə/ àudio (EUA) ^ⓘ

Verb

admire ‎(3a persona singular present admires, gerundi admiring, passat i participi admired)

1. admirar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aðˈmi.ɾe\

Americà: alt /adˈmi.ɾe/, baix \aðˈmi.ɾe\

• Rimes: -iɾe

Verb

admire

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb admirar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb admirar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb admirar

Miscel·lània

• Síl·labes: ad·mi·re (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeimr)
• Anagrames: -dermia, maride, maridé, mediar, medirá, mierda, redima, remida