maride

Potser volíeu: maridé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /maˈɾi.ðe/

Verb

maride

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de maridar.

   Forma valenciana: [jo] marido, maride, marid o maridi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb maridar.

   [Que jo] maridi o maride.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb maridar.

   [Que ell/ella/vostè] maridi o maride.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb maridar.

   Maridi o maride [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·de (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeimr)
• Anagrames: adirem, admire, daríem, mediar, medira, medirà, midaré

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \maˈɾi.ðe\

Americà: alt /maˈɾi.de/, baix \maˈɾi.ðe\

• Rimes: -ide

Verb

maride

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb maridar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb maridar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb maridar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·de (3)
• Heterograma de 6 lletres (adeimr)
• Anagrames: admire, admiré, -dermia, mediar, medirá, mierda, redima, remida