afable

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈfab.bɫə/, /əˈfa.βɫə/
	balear /əˈfab.bɫə/
Occidental:	nord-occidental /aˈfab.bɫe/, /aˈfa.βɫe/
	valencià /aˈfa.bɫe/

• Rimes: -able
• Etimologia: Del llatí affabĭlis ‎(«a qui es pot parlar»), segle XIX.

Adjectiu

afable inv. ‎(plural afables)

1. Dit d'una persona agradable en el tracte i en la conversa.

Derivats

• afablement

Traduccions

Traduccions

• Castellà: afable ^(es) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·ble (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈfa.βle\

Americà: alt /aˈfa.ble/, baix \aˈfa.βle\

• Rimes: -able

Adjectiu

afable inv. ‎(plural afables)

1. afable

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fa·ble (3)

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈfa.ble/

Adverbi

afable

1. afablement