afront

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈfɾon/
	balear /əˈfɾont/, /əˈfɾon/
Occidental:	nord-occidental /aˈfɾon/
	valencià /aˈfɾont/, /aˈfɾon/

• Rimes: -ont
• Etimologia: De afrontar, segle XIII

Nom

afront m. ‎(plural afronts)

1. Ofensa greu feta a la cara, públicament.
2. Vergonya, deshonor.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: affront ^(en)
• Castellà: afrenta ^(es) f.
• Francès: affront ^(fr) m.

Verb

afront

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de afrontar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·front (2)
• Heterograma de 6 lletres (afnort)
• Anagrama: fotran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

afront

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de afrontar
2. primera persona singular (io, yo, jo) del present de subjuntiu de afrontar
3. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present de subjuntiu de afrontar
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperatiu de afrontar