afronta

Potser volíeu: afrontà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈfɾon.tə/, occidental /aˈfɾon.ta/

Verb

afronta

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de afrontar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb afrontar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·fron·ta (3)
• Anagrames: aforant, fartona

Català antic

Verb

afronta

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de afrontar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de afrontar