agarre

Potser volíeu: agarré

Català

Verb

agarre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de agarrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb agarrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb agarrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb agarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gar·re (3)
• Anagrames: aregar, regara, regarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈɣa.re\

Americà: alt /aˈɡa.re/, baix \aˈɣa.re\

• Rimes: -are

Nom

agarre m. ‎(plural agarres)

1. (basquetbol, futbol americà, hoquei) agafada
2. (esports de pilota) recepció

Sinònims

• agarrada
• agarrón
• holding (futbol americà)
• obstrucción ilegal (futbol americà)
• recepción

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ga·rre (3)

Vegeu també

• agarre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].