agarres

Potser volíeu: agarrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɣa.rəs/, occidental /aˈɣa.res/
• Rimes: -ares

Verb

agarres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de agarrar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb agarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·gar·res (3)
• Anagrames: esgarra, esgarrà, garsaré, regaràs, sagrera, Segarra

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \aˈɣa.res\, meridional \aˈɣa.reh\

Americà: alt /aˈɡa.r(e)s/, baix \aˈɣa.reh\, austral \aˈɣa.res\

• Rimes: -ares

Nom

agarres m. pl.

1. forma plural de agarre