ailant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əjˈɫan/
	balear /əjˈɫant/, /əjˈɫan/
Occidental:	nord-occidental /ajˈɫan/
	valencià /ajˈɫant/, /ajˈɫan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí científic Ailanthus, del malai d'Ambon ai lanto ‎(«arbre [del] cel»).

Nom

ailant m. ‎(plural ailants)

1. Arbre caducifoli de la família de les simaroubàcies (Ailanthus altissima).

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Götterbaum ^(de) m.
• Castellà: falso zumaque ^(es)
• Eslovac: pajaseň žliazkatý ^(sk)
• Francès: ailante ^(fr)
• Romanès: cenușar ^(ro) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: ai·lant (2)
• Anagrames: aliant, altina, analit

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot