albarda

Potser volíeu: albardà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əɫˈβar.də/, occidental /aɫˈbaɾ.ða/
• Rimes: -aɾda
• Etimologia: De l'àrab البردعة ‎(al-bárda'a), segle XIII.

Nom

albarda f. ‎(plural albardes)

1. Guarniment principal de les bèsties de càrrega.

Derivats

• albardar

Compostos i expressions

• Albarda sobre albarda: alguna cosa que està més carregada de l'ordinari; una conversació o escrit que repeteix alguna cosa sense necessitat.
• Albarda gallinera: mena d'albarda plana

Traduccions

Guarniment

• Alemany: Packsattel ^(de) m., Saumsattel ^(de) m.
• Amazic marroquí: ⵜⴰⴱⴰⵔⴷⴰ ^(zgh) ‎(tabarda)
• Anglès: packsaddle ^(en)
• Basc: basta ^(eu)
• Castellà: albarda ^(es)
• Francès: bât ^(fr)
• Gallec: albarda ^(gl) f.
• Italià: basto ^(it)
• Llatí: critellae ^(la)

Albarda sobre albarda

• Castellà: Albarda sobre albarda
• Francès: Ironiquement, critiquer une surcharge inutile de choses ou de mots.
• Italià: Berretta e cappello
• Llatí: Ad restim funiculum addere; verborum inepta repetitio

Albarda gallinera

• Castellà: Albarda gallinera
• Llatí: Clitella planior

Verb

albarda

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de albardar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb albardar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·bar·da (3)
• Anagrames: albadar, baldara, baldarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \alˈβaɾ.ða\
• Rimes: -aɾda

Nom

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda

Miscel·lània

• Síl·labes: al·bar·da (3)

Gallec

• Pronúncia: /alˈβaɾða/

Nom

albarda f. ‎(plural albardas)

1. albarda