alentires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ɫənˈti.ɾəs/, occidental /a.ɫenˈti.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

alentires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de alentir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb alentir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·len·ti·res (4)
• Anagrames: alentir-se, enaltires