enaltires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nəɫˈti.ɾəs/, occidental /e.naɫˈti.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

enaltires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de enaltir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb enaltir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·al·ti·res (4)
• Anagrames: alentir-se, alentires