aleu

Potser volíeu: Aleu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɫɛw/
	balear /əˈɫəw/, /əˈɫɛw/
Occidental:	/aˈɫew/

• Rimes: -ɛw

Verb

aleu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de alar.
2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb alar.
3. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb alar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·leu (2)

Català antic

• Etimologia: Variant de alou per analogia amb feu.

Nom

aleu m. ‎(plural aleus)

1. forma alternativa de alou

   «Que no tocassen en les dites almenares ne les tanquassen ne donassen impediment aleu que tota l’aygua no discorregués al dit riu pus era tanda de la dita ciutat.» (Sequera, a Epistolari de la València medieval, 1413)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, CIVAL