alou

Potser volíeu: Alou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈɫɔw/, occidental /aˈɫɔw/
• Rimes: -ɔw
• Etimologia: Del català antic alod, del fràncic *alôd ‎(«possessió plena»), de *al ‎(«tot») i *ōd ‎(«bé, propietat»), del protogermànic occidental *aud, segle XIII.

Nom

alou m. ‎(plural alous)

1. (històric, dret civil català) Propietat immoble en domini lliure de càrregues senyorials o altres gravàmens.
2. (dret civil balear) Propietat dividida en domini directe i domini donat en emfiteusi.

Antònims

• feu

Relacionats

• alodial

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Allod ^(de) n., Allodialbesitz ^(de) m., Allodium ^(de) n.
• Anglès: allodium ^(en), allod ^(en)
• Castellà: alodio ^(es) m.
• Esperanto: alodo ^(eo)
• Francès: alleu ^(fr) m.
• Italià: allodio ^(it) m.
• Llatí: alodium ^(la) n.
• Occità: alòdi ^(oc)
• Portuguès: alódio ^(pt) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lou (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.

Català antic

• Etimologia: De alod, del fràncic *alôd ‎(«possessió plena»), de *al ‎(«tot») i *ōd ‎(«bé, propietat»), del protogermànic occidental *aud.

Nom

alou m. ‎(plural alous)

1. alou

   «En Guillem de Muntcada és lo meylor hom de nostre liynatge e ·l pus noble, car él és seyor de Bearn e de Muntcada, que té per vós, e de Castel Viÿ, que és son alou.» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

Variants

• alod, aleu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL