alloque
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i): occidental /aˈʎo.ke/
Verb
alloque
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de allocar.
- Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb allocar.
- [Que jo] m'alloqui o m'alloque.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb allocar.
- [Que ell/ella/vostè] s'alloqui o s'alloque.
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb allocar.
- Alloqui's o alloque's [ell/ella/vostè].
Miscel·lània
- Síl·labes: a·llo·que (3)
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads