alloc

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈʎɔk/, occidental /aˈʎɔk/
• Rimes: -ɔk

Verb

alloc

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de allocar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] m'alloco, m'alloque, m'alloc o m'alloqui.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·lloc (2)
• Anagrames: acoll, callo, colla ^(revers), collà, col·la, col·là, lloca, local