alm

Suec

• Pronúncia: /alːm/^ⓘ
• Etimologia: Del nòrdic antic almr, del qual també deriven el danès elm, el noruec bokmål i nynorsk alm, l'islandès álmur i el feroès álmur. Del germànic comú *elmaz (com també l'anglès elm, el neerlandès olm i l'alt alemany Ulme), en última instància del protoindoeuropeu *h₁élem («om»), d'on també el llatí ulmus, el gaèlic leamhán i el rus ильм ‎(ilm).

Nom

alm c. ‎(plural indefinit almar, plural definit almarna)

1. (botànica) om, olm (Ulmus glabra) i, per extensió, om com a nom comú d'altres espècies del gènere Ulmus

   amerikansk alm ― om americà (Ulmus americana)

   kinesisk alm ― om de la Xina (Ulmus parvifolia)

Derivats

• almväxt
• almsjuka
• bergalm
• hybridalm
• indianalm
• lundalm
• rödalm
• skogsalm
• vresalm

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada alm al Svenska Akademiens ordbok.
• Per a més informació vegeu l'entrada alm al Svenska Akademiens ordlista.
• Per a més informació vegeu l'entrada alm al Svensk ordbok.
• Article corresponent a la Viquipèdia en suec.