alod

Català antic

• Etimologia: Del fràncic *alôd ‎(«possessió plena»), de *al ‎(«tot») i *ōd ‎(«bé, propietat»), del protogermànic occidental *aud.

Nom

alod m. ‎(plural alods)

1. forma alternativa de alou

   «En les terres hermes t e ·ls boschs he ·n les garriges podems pendre domenges e laurazons per razó per zo quan achel chastel és franch alod de la mesó, e totes les regalies, e rres no n' í à donad a negú chavaller la mesó.» (Queixes dels templers de Barberà, segle XIII)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, DTCA