altercos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /aɫˈteɾ.kos/

Verb

altercos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb altercar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] alterquis o alterques.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ter·cos (3)
• Heterograma de 8 lletres (acelorst)
• Anagrames: calostre, carlotes, esclator, escoltar, escrotal, rascletó, trascole