esclator

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əs.kɫəˈto/
Occidental:	nord-occidental /es.kɫaˈto/, valencià /es.kɫaˈtoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De esclatar i el sufix -or.

Nom

esclator f. ‎(plural esclators)

1. explosió.
2. impaciència, ganes de fer quelcom.

   Ara no escolta, està amb s'esclator d'obrir els regals.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cla·tor (3)
• Heterograma de 8 lletres (acelorst)
• Anagrames: altercos, calostre, carlotes, escoltar, escrotal, trascole

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB