amaneres

Potser volíeu: amanerés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈne.ɾəs/, occidental /a.maˈne.ɾes/
• Rimes: -eɾes

Verb

amaneres

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de amanerar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb amanerar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·ne·res (4)
• Anagrames: esmenara, esmenarà