esmenara

Potser volíeu: esmenarà

Català

Verb

esmenara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmenar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmenar.

Variants

• [1] esmenés, esmenàs
• [2] esmenés, esmenàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·me·na·ra (4)
• Anagrames: amaneres, amanerés