Potser volíeu: amanirà Català Verb amanira (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amanir. Miscel·lània Síl·labes: a·ma·ni·ra (4) Anagrames: amainar, amarina, amarinà, animara, animarà, manariaWikiwand - on Seamless Wikipedia browsing. On steroids.Remove ads