amainar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.məjˈna/
Occidental:	nord-occidental /a.majˈna/
	valencià /a.majˈnaɾ/, /a.majˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: amainà
• Etimologia: D'origen incert, segle XV, cognat de l'occità amainar i del francès antic amaisnier.

Verb

amainar trans., intr.

1. (transitiu, nàutica) Recollir del tot o en part les veles d'alguna embarcació a fi de que no camini tant.
2. (intransitiu) Minvar la intensitat del temps meteorològic.
3. (intransitiu, per metonímia) Afluixar o cedir en algun desig, afany o passió.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amainar			haver amainat
gerundi	amainant			havent amainat
participi	amainat, amainada, amainats, amainades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amaino	amaines	amaina	amainem	amaineu	amainen
	amaine						val
	amaini						sept
	amaín				amainau		bal, alg
				amainam			bal
imperfet	amainava	amainaves	amainava	amainàvem	amainàveu	amainaven
passat simple	amainí	amainares	amainà	amainàrem	amainàreu	amainaren
futur	amainaré	amainaràs	amainarà	amainarem	amainareu	amainaran
condicional	amainaria	amainaries	amainaria	amainaríem	amainaríeu	amainarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amaini	amainis	amaini	amainem	amaineu	amainin
	amaine	amaines	amaine			amainen	occ, bal
imperfet	amainés	amainessis	amainés	amainéssim	amainéssiu	amainessin
		amainesses		amainéssem	amainésseu	amainessen
	amainàs	amainassis	amainàs	amainàssim	amainàssiu	amainassin	bal
		amainasses		amainàssem	amainàsseu	amainassen	val, bal (1)
	amainara	amainares	amainara	amainàrem	amainàreu	amainaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	amaina	amaini	amainem	amaineu	amainin
	–				amainau		bal, alg
	–		amaine			amainen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	amainariva	amainarives	amainariva	amainarívem	amainaríveu	amainariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	amainessi		amainessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amainat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amainar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amainat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amainat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amainat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amainat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amainar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amainat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amainat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amainat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amaino, amaina, amainem

Traduccions

Recollir les veles

• Anglès: haul ^(en) down the sails
• Castellà: arriar ^(es), amainar ^(es)
• Francès: ferler ^(fr), larguer ^(fr)
• Italià: ammainare ^(it)
• Llatí: vela contrahere ^(la)

Cedir en algun desig

• Anglès: abate ^(en)
• Castellà: amainar ^(es)
• Francès: se calmer ^(fr), se modérer ^(fr), se départir ^(fr), se rêlacher ^(fr)
• Italià: moderare ^(it), cedere ^(it)
• Llatí: remittere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mai·nar (3)
• Anagrames: amanira, amanirà, amarina, amarinà, animara, animarà, manaria, mariana

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.maiˈnaɾ/
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del català amainar.

Verb

amainar ‎(present amaino, passat amainé, futur amainaré)

1. amainar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mai·nar (3)