amansires

Català

Verb

amansires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amansir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amansir.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·man·si·res (4)
• Anagrames: amansir-se, amaressin, amerassin, arenàssim, arniàssem, marinessa, massarien