amarrares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.məˈra.ɾəs/, occidental /a.maˈra.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

amarrares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amarrar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mar·ra·res (4)
• Anagrames: arrasarem, arrasàrem