amatonares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mə.tuˈna.ɾəs/
	balear /ə.mə.toˈna.ɾəs/, /ə.mə.tuˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.ma.toˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

amatonares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de amatonar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb amatonar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ma·to·na·res (5)
• Anagrames: amatonar-se, amonestara, amonestarà