amonestara

Potser volíeu: amonestarà

Català

Verb

amonestara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb amonestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·nes·ta·ra (5)
• Anagrames: amatonar-se, amatonares