ambientar
From Wiktionary, the free dictionary
Remove ads
Català
- Pronúncia(i):
Oriental: /əm.bi.ənˈta/ Occidental: nord-occidental /am.bi.enˈta/ valencià /am.bi.enˈtaɾ/, /am.bi.enˈta/
Verb
ambientar trans., pron. (pronominal ambientar-se)
- Situar en un entorn i una època concrets.
- L'autor va ambientar la novel·la en l'Anglaterra del segle XIX.
- Decorar una sala o donar-li caliu.
- Adaptar-se a un lloc.
- Fa dos dies que va arribar però encara no s'ha ambientat.
Conjugació
Primera conjugació regular
Formes compostes i perifràstiques
Paradigmes de flexió: ambiento, ambienta, ambientem
Vocal rizotònica: /e/
Traduccions
Situar en una època
Decorar una sala
Miscel·lània
- Síl·labes: am·bi·en·tar (4)
Vegeu també
Remove ads
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads