ambientar

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Oriental: /əm.bi.ənˈta/
Occidental: nord-occidental /am.bi.enˈta/
valencià /am.bi.enˈtaɾ/, /am.bi.enˈta/

Verb

ambientar trans., pron. (pronominal ambientar-se)

  1. Situar en un entorn i una època concrets.
    L'autor va ambientar la novel·la en l'Anglaterra del segle XIX.
  2. Decorar una sala o donar-li caliu.
  3. Adaptar-se a un lloc.
    Fa dos dies que va arribar però encara no s'ha ambientat.

Conjugació

Paradigmes de flexió: ambiento, ambienta, ambientem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: am·bi·en·tar (4)

Vegeu també

Remove ads

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads