amblar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/əmˈbɫa/
Occidental:	nord-occidental /amˈbɫa/
	valencià /amˈbɫaɾ/, /amˈbɫa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfons: amblà, emblà, emblar
• Etimologia: De ambular, segle XIV.

Verb

amblar intr.

1. Caminar la cavalleria a bon pas sense sacsejar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amblar			haver amblat
gerundi	amblant			havent amblat
participi	amblat, amblada, amblats, amblades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amblo	ambles	ambla	amblem	ambleu	amblen
	amble						val
	ambli						sept
	ambl			amblam	amblau		bal
imperfet	amblava	amblaves	amblava	amblàvem	amblàveu	amblaven
passat simple	amblí	amblares	amblà	amblàrem	amblàreu	amblaren
futur	amblaré	amblaràs	amblarà	amblarem	amblareu	amblaran
condicional	amblaria	amblaries	amblaria	amblaríem	amblaríeu	amblarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ambli	amblis	ambli	amblem	ambleu	amblin
	amble	ambles	amble			amblen	occ, bal
imperfet	amblés	amblessis	amblés	ambléssim	ambléssiu	amblessin
		amblesses		ambléssem	amblésseu	amblessen
	amblàs	amblassis	amblàs	amblàssim	amblàssiu	amblassin	bal
		amblasses		amblàssem	amblàsseu	amblassen	val, bal (1)
	amblara	amblares	amblara	amblàrem	amblàreu	amblaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ambla	ambli	amblem	ambleu	amblin
	–				amblau		bal
	–		amble			amblen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amblat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amblar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amblat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amblat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amblat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amblat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amblar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amblat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amblat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amblat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amblo, ambla, amblem

Derivats

• amblador, ambladura

Traduccions

Traduccions

• Castellà: amblar ^(es)
• Francès: aller l'amble ^(fr)
• Italià: ambiare ^(it)
• Llatí: gradi ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: am·blar (2)
• Anagrames: balmar, rambla

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot