amiga

Potser volíeu: amigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈmi.ɣə/^ⓘ, occidental /aˈmi.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Del llatí amīca amb sonorització intervocàlica no produïda en el masculí.

Nom

amiga f. ‎(plural amigues)

1. Forma femenina de amic.

Adjectiu

amiga f. ‎(plural amigues)

1. Forma femenina de amic.

Verb

amiga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·ga (3)
• Anagrames: agamí, màgia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈmi.ɣa\

Americà: alt /aˈmi.ɡa/, baix \aˈmi.ɣa\

• Rimes: -iɡa

Nom

amiga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

Adjectiu

amiga f. ‎(plural amigas)

1. forma femenina de amigo

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmi.ɡo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Nom

amiga f. ‎(plural amigas o amigues [aranès])

1. forma femenina de amic