amigo

Potser volíeu: Amigó

Català

Verb

amigo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amigar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amigar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·go (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈmi.ɣo\

Americà: alt /aˈmi.ɡo/, baix \aˈmi.ɣo\

• Rimes: -iɡo
• Etimologia: Del llatí amīcus.

Nom

amigo m. ‎(plural amigos, femení amiga)

1. amic

Relacionats

• amigable
• amista

Adjectiu

amigo m. ‎(femení amiga, plural masculí amigos, plural femení amigas)

1. amic

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·go (3)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amigo