amonedar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.mu.nəˈða/
	balear /ə.mo.nəˈða/, /ə.mu.nəˈða/
Occidental:	nord-occidental /a.mo.neˈða/
	valencià /a.mo.neˈðaɾ/, /a.mo.neˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: amonedà
• Etimologia: Del prefix a- i moneda.

Verb

amonedar trans.

1. Reduir a moneda algun metall.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	amonedar			haver amonedat
gerundi	amonedant			havent amonedat
participi	amonedat, amonedada, amonedats, amonedades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonedo	amonedes	amoneda	amonedem	amonedeu	amoneden
	amonede						val
	amonedi						sept
	amoned			amonedam	amonedau		bal
imperfet	amonedava	amonedaves	amonedava	amonedàvem	amonedàveu	amonedaven
passat simple	amonedí	amonedares	amonedà	amonedàrem	amonedàreu	amonedaren
futur	amonedaré	amonedaràs	amonedarà	amonedarem	amonedareu	amonedaran
condicional	amonedaria	amonedaries	amonedaria	amonedaríem	amonedaríeu	amonedarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	amonedi	amonedis	amonedi	amonedem	amonedeu	amonedin
	amonede	amonedes	amonede			amoneden	occ, bal
imperfet	amonedés	amonedessis	amonedés	amonedéssim	amonedéssiu	amonedessin
		amonedesses		amonedéssem	amonedésseu	amonedessen
	amonedàs	amonedassis	amonedàs	amonedàssim	amonedàssiu	amonedassin	bal
		amonedasses		amonedàssem	amonedàsseu	amonedassen	val, bal (1)
	amonedara	amonedares	amonedara	amonedàrem	amonedàreu	amonedaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	amoneda	amonedi	amonedem	amonedeu	amonedin
	–				amonedau		bal
	–		amonede			amoneden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... amonedat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... amonedar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... amonedat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... amonedat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... amonedat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... amonedat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... amonedar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... amonedat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... amonedat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... amonedat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: amonedo, amoneda, amonedem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Derivats

• amonedat

Hiperònims

• monedar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: amonedar ^(es), monedar ^(es), monedear ^(es)
• Italià: monetare ^(it)
• Llatí: monetam ^(la) excudere

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·ne·dar (4)
• Anagrames: adonarem, adonàrem, monedara, monedarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.