anacoreta

Oriental:	central /ə.nə.kuˈɾɛ.tə/
	balear /ə.nə.koˈɾɛ.tə/, /ə.nə.kuˈɾɛ.tə/
Occidental:	/a.na.koˈɾe.ta/

Rimes: -ɛta
Etimologia: Del llatí medieval anachorēta, del grec antic ἀναχωρητής ‎(anakhōrētḗs, «retirar-se»), segle XIX.

anacoreta m. ‎(plural anacoretes)

Persona que viu en un lloc solitari, entregat completament a la contemplació i a la penitència, aïllada de la comunitat (com Sant Antoni Abat)

En podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia:
	Viquipèdia

Català