animo

Potser volíeu: animó, ánimo

Català

Verb

animo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de animar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb animar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb animar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·mo (3)
• Anagrames: amino, amoín, manoi, nomia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈni.mo/
• Rimes: -imo

Verb

animo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb animar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·ni·mo (3)
• Anagrames: amino, imano, imanó, manió, miona, -nomía, omaní, omina ^(revers), ominá