amino

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈmi.nu/
	balear /əˈmi.no/, /əˈmi.nu/
Occidental:	/aˈmi.no/

• Rimes: -ino
• Etimologia: Del prefix amino-, de l'anglès amine ‎(«amina»), de ammonia ‎(«amoníac»), del llatí sal ammoniacus, perquè es va trobar prop del temple egipci d'Amon.

Adjectiu

amino inv. inv.

1. Relatiu a l’amina.

Nom

amino m. ‎(plural aminos)

1. grup amino

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·no (3)
• Anagrames: amoín, animo, manoi, nomia

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmi.no/
• Rimes: -ino
• Etimologia: De amina.

Nom

amino m. ‎(plural aminos)

1. amino, grup amino

Derivats

• amínico

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mi·no (3)
• Anagrames: animo, animó, ánimo, imano, imanó, manió, miona, -nomía, omaní, omina, ominá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amino

Italià

Verb

amino

1. tercera persona plural (loro, essi/esse) del present de subjuntiu de amare
2. tercera persona plural (loro, essi/esse) de l'imperatiu de amare