anomenada

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.nu.məˈna.ðə/
	balear /ə.no.məˈna.ðə/, /ə.nu.məˈna.ðə/
Occidental:	/a.no.meˈna.ða/

• Rimes: -ada
• Etimologia: Del verb anomenar.

Nom

anomenada f. ‎(plural anomenades)

1. Nom, fama, reputació.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: renown ^(en)
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: renombre ^(es), nombradía ^(es)
• Francès: renom ^(fr), renommée ^(fr)
• Italià: grido ^(it), nome ^(it), nomanza ^(it), nomea ^(it), nominanza ^(it)
• Llatí: nomen ^(la)

Verb

anomenada

1. Participi femení singular del verb anomenar.

   Anomenada [ella/aquella]...; [l'he...] anomenada.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·no·me·na·da (5)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.