nom

Potser volíeu: NOM, nòm

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈnɔm/^ⓘ, (gironí) /ˈnom/
• Rimes: -ɔm
• Parònim: gnom
• Etimologia: Del llatí nōmen.

Nom

nom m. ‎(plural noms)

1. (lingüística) Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
2. Apel·latiu personal.

Sinònims

• substantiu
• apel·lació, denominació
• anomenada, fama, honra, reputació
• nomenclatura

Derivats

• anomenar
• malnom
• nomenar
• nòmer
• renom
• sobrenom
• prestanoms
• uninominal

Compostos i expressions

• nom comú: Nom que es refereix a qualsevol dels elements que compleixen la mateixa definició.
• nom propi: Nom que, en contraposició a nom comú, es refereix a un element concret. La inicial cal escriure-la en majúscula.
• dir el nom del porc: insultar.
• gastar el nom

Relacionats

• agnom
• anòmia
• cognom
• denominar
• nomenclàtor
• nomenclatura
• nòmina
• nominal
• nominar
• onomància
• onomasiologia
• onomatopeia
• paranomia
• prenom
• pronom

Traduccions

Substantiu

• Anglès: noun ^(en)
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: sustantivo ^(es)
• Francès: nom ^(fr)
• Hindi: नाम ^(hi) m., शब्द ^(hi) m.
• Llengua de signes catalana: NOM ^(csc)
• Maltès: nom ^(mt) m.
• Marathi: नाम ^(mr) n.
• Occità: nom ^(oc) m.
• Polonès: rzeczownik ^(pl) m.
• Romanès: nume ^(ro)
• Sànscrit: शब्द ^(sa) m.
• Suec: namn ^(sv)

Apel·latiu personal

• Afrikaans: naam ^(af)
• Albanès: emër ^(sq) m.
• Anglès: name ^(en)
• Àrab: اِسْم ^(ar) m.
• Arameu: שְׁמָא‎ ^(arc) m.
• Armeni: անուն ^(hy) ‎(anun)
• Basc: izen ^(eu)
• Belarús: і́мя ^(be) n. ‎(ímia)
• Bengalí: নাম ^(bn)
• Bretó: ano ^(br) m.
• Búlgar: ѝме ^(bg) n. ‎(ѝme)
• Castellà: nombre ^(es)
• Coreà: 이름 ^(ko) ‎(ireum)
• Cors: nomu ^(co)
• Danès: navn ^(da)
• Eslovac: meno ^(sk) n.
• Eslovè: ime ^(sl) n.
• Esperanto: nomo ^(eo)
• Estonià: nimi ^(et)
• Feroès: navn ^(fo) n.
• Finès: nimi ^(fi)
• Francès: nom ^(fr)
• Friülà: non ^(fur)
• Gallec: nome ^(gl) m.
• Gal·lès: enw ^(cy)
• Georgià: სახელი ^(ka) ‎(sàkheli)
• Grec: όνομα ^(el) n. ‎(ónoma)
• Grec antic: ὄνομα ^(grc) n. ‎(ónoma)
• Gujarati: નામ ^(gu) m.
• Hebreu: שֵׁם‎ ^(he) m.
• Hindi: नाम ^(hi) m.
• Ídix: נאָמען‎ ^(yi) m.
• Ido: nomo ^(io)
• Indonesi: nama ^(id)
• Islandès: nafn ^(is) n.
• Italià: nome ^(it) m.
• Japonès: 名前 ^(ja)
• Kazakh: есім ^(kk) ‎(esim/iessim)
• Khmer: ឈ្មោះ ^(km)
• Kirguís: ат ^(ky) ‎(at)
• Kurd: nav ^(ku)
• Laosià: ຊື່ ^(lo)
• Letó: vārds ^(lv) m.
• Lituà: vardas ^(lt) m.
• Llatí: nomen ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: NOM ^(csc)
• Luxemburguès: Numm ^(lb)
• Macedoni: име ^(mk) n.
• Malai: nama ^(ms)
• Malaiàlam: പേര് ^(ml)
• Marathi: नाम ^(mr) n.
• Mongol: нэр ^(mn)
• Neerlandès: naam ^(nl) m.
• Noruec: navn ^(no)
• Occità: nom ^(oc) m.
• Persa: نام‎ ^(fa)
• Polonès: imię ^(pl) n.
• Portuguès: nome ^(pt) m.
• Quítxua: suti ^(qu)
• Retoromànic: nom ^(rm) m., num ^(rm) m.
• Romanès: nume ^(ro) n.
• Rus: и́мя ^(ru) n. ‎(ímia)
• Sard: nomene ^(sc)
• Sicilià: nomu ^(scn) m.
• Suahili: jina ^(sw)
• Suec: namn ^(sv) n.
• Tadjik: ном ^(tg)
• Tai: ชื่อ ^(th)
• Tàtar: исем ^(tt)
• Telugu: పేరు ^(te)
• Turc: ad ^(tr)
• Txec: jméno ^(cs) n.
• Ucraïnès: і́м'я ^(uk) n. ‎(ímia)
• Urdú: نام‎ ^(ur) m.
• Való: no ^(wa)
• Vènet: nome ^(vec)
• Volapük: nem ^(vo)
• Xhosa: ifani ^(xh)
• Xinès: 名 ^(zh) ‎(míng)

Verb

nom

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nòmer.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nòmer.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1
• Anagrames: mon ^(revers), Mon ^(revers), món

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: nom

Francès

• Pronúncia: /nɔ̃/
• Etimologia: Del llatí nōmen.

Nom

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu).

Relacionats

• nominal
• nommer

Compostos i expressions

• nom chrétien
• nom commun
• nom de baptême
• nom de famille
• nom patronymique
• nom personnel
• nom propre

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• Entrada «nom» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Maltès

• Pronúncia: /nɔm/
• Etimologia: Potser del català nom.

Nom

nom m. ‎(plural nomi)

1. nom, substantiu

Occità

Nom

nom m. ‎(plural noms)

1. nom (substantiu, apel·latiu)

Compostos i expressions

• nom comun
• nom pròpri

Variants

• nòm